Teràpia presencial

Cada matí són plors, explosions emocionals i pors quan arriba l’hora d’anar a l’escola.
És freqüent que nens i adolescents rebutgin l’escola per expressar una por que no saben anomenar: ansietat per separació, por a equivocar-se, bullying o sobrecàrrega d’expectatives. En lloc de veure-ho només com un “problema de conducta”, és important entendre-ho com una senyal de malestar emocional.
A teràpia infantil-juvenil treballem amb el nen o adolescent i amb la família per entendre l’origen d’aquesta por, reduir-ne la intensitat i ajudar-lo a tornar a sentir-se segur/a a l’escola.

A la infantesa és normal tenir pors, però quan són molt intenses, duren massa temps o dificulten activitats bàsiques (dormir sol, quedar-se amb algú, anar a la piscina…) poden indicar un trastorn d’ansietat.
A psicoteràpia infantil oferim pautes als pares per acompanyar els seus fills en l’ansietat i ajudar-los a desenvolupar un vincle segur, on aprenguin a confiar en les seves pròpies capacitats.

Cada vegada que ha de fer alguna cosa nova, apareixen mals de cap, de panxa o altres molèsties físiques.
Els símptomes físics són una manera molt habitual d’expressar ansietat a la infantesa, sobretot quan el nen o la nena no sap identificar les seves emocions. A teràpia treballem amb el nen i amb els pares per identificar què desencadena aquest malestar, fer psicoeducació sobre l’ansietat i aprendre a acompanyar-la perquè no calgui evitar tot allò que fa por.

Et diu que se li accelera el cor o li costa respirar cada vegada que ha de parlar en públic o exposar-se davant dels altres.
Quan la por a parlar en públic o a ser jutjat desencadena símptomes físics intensos, pot tractar-se d’un inici d’ansietat social o d’ansietat de rendiment.
A teràpia ensenyem a reconèixer els desencadenants, a reduir l’anticipació negativa i, a poc a poc, entrenem l’exposició a aquestes situacions perquè perdin força.

Et comenta que viu el dia a dia, però que tot li sembla buit, que no gaudeix de res.
La depressió en adolescents i joves no sempre es mostra amb plor constant; sovint apareix amb irritabilitat, aïllament, pèrdua d’interès o sensació de buidor.
A teràpia explorem causes, patrons de pensament i situacions que ho mantenen, treballant per recuperar el significat i la motivació en el dia a dia.

Et dediques a estudiar, però vius amb por de decebre els teus pares i mai tens la sensació de fer prou.
Aquest patró d’autoexigència pot alimentar ansietat, esgotament i risc de burnout acadèmic.
A teràpia revisem les expectatives pròpies i les dels altres, treballem l’autocrítica excessiva i aprenem a valorar la vida més enllà de les notes.

Sents que no gaudeixes de res, que el dia passa però tot et sembla buit, com si estiguessis robotitzat/ada.
Aquesta desconnexió pot ser un signe de depressió o d’esgotament emocional crònic.
A teràpia busquem maneres de trencar el cicle d’apatia, recuperant petits espais de plaer i significat per reconnectar amb tu.

Et lleves amb ansietat, sensació d’ofec o taquicàrdia, encara que “no estigui passant res greu”.
Això indica que el cos està en mode alerta de forma sostinguda. No cal acostumar-se a viure així.
A teràpia treballem tècniques per modular l’activació corporal, revisar pensaments catastròfics i reconèixer l’estrès sense que et desbordi.

Potser tens feina, parella o estabilitat externa, però per dins sents buit, soledat o que vius la vida d’algú altre.
Aquest conflicte pot relacionar-se amb depressió, ansietat o crisis d’identitat.
A teràpia explorem què et falta a nivell emocional i com reconstruir una vida més autèntica i connectada amb qui ets.

Et notes esgotat/ada emocionalment, irritat/ada, amb insomni o dificultats per concentrar-te.
Aquest esgotament pot indicar estrès crònic, burnout o depressió.
A teràpia t’ajudo a identificar què estàs carregant innecessàriament, a redistribuir responsabilitats i a aprendre a cuidar-te sense culpa.

Et preguntes “i jo, qui sóc dins de tot això?”.
Sentir-se atrapat en rols és freqüent quan es perd contacte amb els propis desitjos i necessitats.
A teràpia treballem l’autoconsciència, l’expressió de límits i la construcció d’un projecte vital més alineat amb tu.

Et preocupa la salut o una desgràcia, però penses “no m’hauria de queixar, no em falta res”.
Aquesta por constant pot encaixar amb un trastorn d’ansietat i sovint porta a molta soledat emocional.
A teràpia revisem aquestes creences i treballem perquè et sentis amb dret a cuidar-te i demanar ajuda.

Tot et resulta pesat, amb poca il·lusió.
La jubilació, els canvis físics i les pèrdues poden generar una sensació de buit que sovint s’associa a depressió.
A teràpia treballem noves rutines significatives i el tractament de la tristesa persistent, ajudant a recuperar les ganes de gaudir de petites coses.

Sents que sempre et trobes malament o que qualsevol símptoma pot ser greu.
Quan la por a la salut es torna obsessiva i afecta el son, pot tractar-se d’un trastorn d’ansietat de salut.
A teràpia revisem pensaments catastròfics, reduïm la hipervigilància corporal i busquem una relació més serena amb el teu cos.

No surt, parla poc, rebutja activitats que abans li agradaven i sembla cada vegada més aïllat/ada.
Aquests canvis poden ser senyal de depressió o, en alguns casos, d’un deteriorament cognitiu inicial.
A teràpia amb persones grans i famílies treballem per detectar i tractar la depressió, reduir la soledat i, si cal, orientar cap a un estudi neurològic, acompanyant també els cuidadors.